Edat Contemporània


El Rec Comtal es va construir aproximadament al segle X per portar aigua en grans quantitats a les ciutats i als pobles. Va deixar de dur aigua al 1967 a causa de les canalitzacions del Riu Ter. El Rec Comtal va ser construït per disposar de la força hidràulica necessària per a la construcció de molins fariners i drapers, per proveir els artesans tintorers i els adobadors de pells de la ciutat i per regar i incrementar els conreus. No era aigua potable.Resultado de imagen de Rec Comtal ara

L’augment de la població de Barcelona del segle XVIII i, especialment durant la Revolució Industrial del XIX, va fer cada cop més urgent l’ampliació del cabdal d'aigua procedent de Montcada. Per aquesta raó es va fer la mina de Montcada al 1778. Tot seguit entre 1824 i 1826 es va construir una nova canalització, l’aqüeducte alt de Montcada, amb uns 10 km de longitud. L'aigua procedia majoritàriament de fonts superficials de les conques dels rius, també s'aprofitaven algunes fonts subterrànies, a través dels més de 60 pous repartits entre els aqüífers.
Aquest sistema oferia aigua rodada, és a dir, aigua que baixa des d’un punt més alt perquè l’aigua pugui baixar a la ciutat.

Després és va aconseguir l’aigua a pressió, és a dir, aigua que baixa molt ràpidament des d’un punt i amb la força que té pot pujar a les cases i pisos. Per aquesta raó van fer les torres d’aigua. L’aigua de boca arribava als pisos gràcies a les torres d’aigua, que tenen una cisterna llarga que serveix de dipòsit i per mantenir una pressió hidrostàtica a la xarxa de l'aigua. Aquestes torres,doncs, serveixen per donar aigua a les cases i per emmagatzemar-la. L’aigua puja al dipòsit gràcies a la cisterna i després baixa molt ràpid i com que va tan ràpid pot pujar als pisos amb gran facilitat.

Cap comentari: