Aqüeducte


L’aqüeducte es va començar a construir al segle I d.C i es creu que va funcionar fins al segle VII d.C.

L’aqüeducte era una canalització estanca que transportava aigua i la forma canviava segons el terreny. Podia estar soterrat, arran del terra, com a túnel o com a pont amb arcades (la part més visible i la que tot el món coneix)... Aquests ponts estaven construïts amb pedra, encara que n’hi ha algun que està fet amb fusta. L’aqüeducte era paral·lel al Rec Comtal. Passava per Montcada i Reixac,Trinitat Vella, El Clot, El Fort Pienc, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Anava pràcticament en línia recta fins a Barcino. Els romans no només li donaven importància a la puresa de l’aigua per beure-la i no agafar malalties, sinó que també per la higiene, per a les termes, per reutilitzar-la en la neteja de la ciutat i per rentar la roba.
L’ specus és la part superior, en forma d’arc, com una canonada on tenia lloc tot el procés de transportar l’aigua.
Aqüeducte de la colònia Julia Augusta Faventia Barcino
Un aqüeducte és una construcció feta per l'èsser humà que serveix per transportar aigua. Durant l’època romana permetia fer arribar a les ciutats aigua en grans quantitats fent-la passar per terrenys complicats amb la tècnica de l’impuls.

Font: Web Cervantes Virtual
Fonts bibliogràfiques


Subscriure's a: Missatges (Atom)